Amanda's world tour

Reorganitzar-se...

2012-02-13T11:02:00.000-08:00

Reorganitzar-se costa, no hay más que ver que aún no he reorganizado el blog tal y como lo tengo pensado. Me falta revisar el apartado curiosidades para añadir alguna que he descubierto últimamente y añadir los blogs que sigo con tantísima asiduidad. Así pues queda demostrado que reorganizarse cuesta, y más aún cuando tienes una niña de tres meses y todos sus cacharros. En fin, que hoy en mi casa se han movido muebles. Tenemos de nuevo el piano en el comedor ( para aumentar el cargo de conciencia de lo poco que toco últimamente...igual viene bien, igual toco más, que falta me hace!) Y parece ser que mis costuricas y paridas varias tendrán un lugar en el estudio y no ocuparán la habitación de la nena. Hay que ver el montón de cuchufletas que tienen las personas que son un poco inquietas...como si no fuera bastante con dos músicos en casa y sendos instrumentos (más de uno por cabeza, más de 6 por la cabeza de Oscar, no sé si me explico...) que además tienen mil aparatitos, que léen además hemos decidido añadir hamaquitas, moiseses, mantas en el suelo, juguetitos, sacaleches... la cosa está así, es lo que hay, en esta casa se vive y por tanto está repleta, de cosas, y de amor (ohhhhhh). Luego ves por ahí unas casa preciosas, impolutas y superacogedoras que nunca se parecen a la tuya...pero yo dudo que en esas casa REALMENTE, se viva.

Bien otra buena costumbre que no me gustaria perder es poner buena música en el blog, aunque sea de vez en cuando, y hoy que he visto en la tele que Adele es triunfadora de los grumis y no sé cuantas historias más, he pensado que estaría bien escucharla, aunque fuera solo un rato...

Sorteos y frío, mucho frío...

2012-02-11T12:13:00.000-08:00

Hace frío, y por lo tanto apenas salimos a la calle, es lo que tiene tener un bebé de no llega a tres meses y vivir una ola de frio polar, glaciar, o como leches se llame... Otro consejo para aquellas futuras madres y padres de niños en invierno... No compréis trajes bonitos!! comprar un carro bonito, mantas bonitas o un plástico de lluvia paraviento bonito...pero no trajecitos!! porque el pobre bicho para salir de casa tiene que ir tapado hasta las trancas, con una manta en 20 capas, el forro del carro y el plàstico de lluvia. Y me pregunto verdaderamente si eso es salir o si sale más en casa donde puede estar en pijama moviéndose libremente y mirándolo todo... Yo quando salimos siempre le digo a mi husband que parece que llevemos a la niña en una cápsula, y que me da la sensació de que está aislada y no me gusta...En fin, que también me he planteado la alternativa de centro comercial, pero no me seduce la idea de que la niña pueda ir aspirando los viruses de cientos de personas tal y como está el tema...por tanto, mejor en casita, y los trajes bonitos, los guardaremos para que ella juege con sus muñecos o para no sé que cosas porque, en serio, no valen para nada. Menudo desperdicio de dinero y de ilusión y que bien invertidos los 10 euros en pijamitas de estos de terciopelo...
Como no salimos de casa, navego, y como navego me apunto a un montón de sorteos que me obligan a hacerme fan del facebook de un montón de páginas que no sé ni de que van... Y eso, que estoy pendiente en este momento de que me toque, un vinilo a elegir, un cuento personalizado para Candela, y un delantal... No quiero hacerme ilusiones ya que nunca me toca nada...Bueno, miento, he sido agraciada dentro del 2% de mamás lactantes a las que les viene la menstruación al més de haber parido. Para que luego digan que no tengo suerte...
Si me toca algo me hará mucha ilusión y si no, pues seguiré mirando...rendirse es lo último!! Muchos de estos sorteos (que no todos) vienen de la página web de la que me he hecho SUPER FAN (esta es de verdad) últimamente. Una web llena de cosas bonitas que os recomiendo encarecidamente y que te adentra en un mundo precioso, de cositas hechas con amor, de escenas de ensueño y sentimientos limpios. Os dejo el enlace para aquellos que no la conozcáis.

www.Kireei.com

Estoy pensando...

2012-02-09T11:53:00.000-08:00

En comprar-me una màquina de cosir...

De sacaleches y otras historias...

2012-02-08T02:05:00.000-08:00

Ja sé que als que no tinguin en aquests moments un fill lactant els importarà una col que jo parli de tirallets, clivelles o demandes, però, feu-me cas, més val asseventar-se quan abans millor... La lactància materna, en alguns casos com ara el meu, és molt difícil. Quan la matrona del curs prepart parla de les innumerables ventatges de la lactància materna, no se'n recorda mai d'anomenar les mil i una dificultats que comporta. Avís, per aquelles mares o pares pro lliga de la llet i d'altres moviments semblants, millor que no continuin llegint perquè és molt probable que s'indignin força. Doncs això. A la meva filla li falta una setmana per fer els tres mesos i, de moment seguim amb lactància materna exclusiva, i ara que semblava que les dificultats s'havien esvait, en surten de noves.

La Candela va néixer amb molt de pes (4100g!) i es va agafar al pit de seguida. El que jo no sabía és que no ho havia fet bé i a les 12 hores d'haver parit tenia els mugrons totalment partits per la meitat. Les clivelles em feien un mal espectacular, em saganven i la meva petita mamava i no treia llet, perdia pes cada dia i jo no parava de preguntar-me perquè no m'havien explicat això quan em van vendre la lactància materna com a la millor opció per alimentar al teu nadó, rollo: La lactància materna és la millor opció per alimentar al teu nadó, però has de saber que els inicis són molt durs i que, segurament et farà mal, com a mínim al principi i et preocuparàs, i molt, per si el teu fill o filla s'està alimentant correctament. En fin, que després de quatre dies d'infern, suplicar a la Dexeus que li donessin a la meva filla un suplemet, i que les infermeres em miressin amb una cara rollo: no et pots ni sacrificar una mica per la teva filla?? (que et mirin així després de 12 hores de part i una cessària d'urgència, vulguis o no, fa ràbia) em va pujar la llet. Tot i que amb mugroneres, quan vam arribar a casa la Candela ja mamava i guanyava pes sense cap mena de suplement. El primer mes de pit va ser molt difícil, la nena estava hores senceres enchufada i el pit encara em feia una mica de mal. Al mes i mig la nena no acabava de guanyar tot el pes que havia de guanyar i decideixo, encara que em feia molt mal, treure'm les mugroneres per veure si això influia. Sort que la meva campiona mama tot el que li poses a la boca!! es va adaptar al canvi perfectament, no tant jo, que vaig passar un parell de setmanes amb bastant de mal, fins que els mugrons es van endurir com a pedres... Després d'una petita crisi de creixement al més i las tres setmanes o així, sembla que la lactància comença a rutllar, els mugrons no fan tant de mal i la nena comença a mamar com una veritable professional i menja, dels dos pits, en menys de 20 minuts! fantàstic, ja està això ja rutlla!!ja puc començar a gaudir de tots els milers de beneficis de la lactància materna!! però....tachán!!! mares i pares treballadors... no us confieu perquè...quan tot més o menys funciona.....s'acaba la baixa maternal!! siiiiiii!! i doncs?? doncs res!! has de començar quan encara et queda un més de baixa a passar-te el dia enxufada al tirallets, sense poder estar jugant amb la teva filla, per tenir llet suficient congelada per quan t'incorporis a la feina!! i per què?? doncs perquè la OMS recomana lactància materna exclusiva fins als sis mesos, però la baixa maternal és de no arriba a quatre... I doncs senyors, ens posem d'acord o què?? ja és prou dur incorporar-me a la feina i deixar a la meva filla de 4 mesos a una llar d'infants que em costa un ull de la cara, com per anar amb una nevereta amunt i avall i amagar-me pels racons del meu lloc de treball treient-me llet!! En fin, menys mal que encara queda un més... Però costa aprofitar-lo amb la obsessió d'emmagatzemar llet materna per ser una bona mare...les coses de vegades no s'entenen... Bé, tot això era només per dir que, no tot és tant bonic, que la societat en què vivim no és la més adeqüada per gaudir de tots els beneficis de la lactància materna, que amamantar un fill no és fàcil (tot i que no parin de dir que és el més natural del món, també era el més natural del món fa uns anys morir de grip o varicel·la), i que estar tot el dia enchufada al tirallets és una p**** merda!!

Parlant d'una altra cosa, ahir vaig acabar, per fí el primer bolso ;). Em va agradar molt tornar a "classe" i em va anar molt bé. Mil idees i projectes nous naveguen pel meu cap....

A veure si tinc avui temps de continuar arreglant el blog...que no veas como escasea el tiempo...

Las cosas de palacio...

2012-02-03T03:17:00.000-08:00

Un dels grans inconvenients de que els teus fills neixin a final d'any és que fot un fred que no vegis. Avui en concret i ja fa un parell de dies no es pot sortir ni a passejar. No tenir ascensor tampoc ajuda, perquè em veig obligada a baixar amb motxila o fular (el tema dels portanadons és una altre cosa de les que m'agradaria comentar, però, com sempre, un altre dia) i amb motxilla o fular fot fred i la nena pesa, per tant fem un passeig de mitja horeta, comprem el pa i cap a casa, que aquí s'està calent!! Resum, hores que la mami surt de casa: 0.5 al dia :(, hores que la nena dorm i la mami pot estar a l'ordinador: 2500! :) . També tot s'ha de dir, com diu una amiga meva: "la ventaja de que nuestros hijos nacieran en noviembre es que no les va a faltar ningún verano!!" Em va semblar un comentari realment graciós. Avui la nena no m'ha deixat dormir gaire...per tant tampoc és cap drama quedar-nos aquí a casa, fent cosetes de les que ens agraden (cadascuna les seves i algunes juntes, i dormir una super-mega-siesta encongides al sofà. Ara aquesta entrada l'estem fent juntetes!!

També feia aquesta entrada per comentar que una de les raons (que en realitat són moltes) que m'ha impulsat a continuar aquí, és l'afició desmesurada i un pèl obsessiva (ja sabeu com sóc) que m'ha agafat per llegir blogs, tant que m'ha fet deixar una mica de banda la passió per llegir llibres... (grgrgrgr). He descobert no un no, si no desenes de mons diferents, projectes molt interessants, persones dignes de conèixer...Per tant afegiré una columna on recolliré els que més segueixo per facilitar-me l'accés i perquè vosaltres també els pogueu conèixer, hi ha coses fantàstiques!! però heu de tenir en compte què, amb una princesa a casa, las cosas de palacio van despacio.

També de manera puntual us ensenyaré alguns blogs curiosos als que està molt bé anar fent un cop d'ull, amb bones fotografies y estética interesant avui us presento :

"Taza and a husband" (http://taza-and-husband.blogspot.com/)

Dediqueu uns minuts a conèixer la vida d'aquesta "peculiar" familia, val la pena!!

De forrar cuadernos y otras cosas

2012-02-02T10:21:00.000-08:00

Aquí encara estem de reconstrucció, però tot i així vaig escrivint, perquè cada dia passen coses noves tot i estar de baixa i no sortir de casa por amenaza de nieve (que, por cierto, dónde está?). Hoy he intentado reprender mi actividad costuril con bastante buen resultado, doña croqueta se está portando bien y lo que ayer parecia la crisis de los tres meses en pleno apogeo, parece hoy una simple amenaza. Doña ha comido a dos carrillos y dormido como una ceporra todo todo el día y además su papi se ha encargado de ella algun que otro ratito que andaba despierta. Hay que ver, me he dado cuenta de que YO lo necesitava, lo que són las cosas. Pues eso, he reiniciado mi actividad costuril (lo que tiene mucho mérito, ya que yo hace seis meses no sabía ni enhebrar una aguja...) y resulta que me he apañao un costurero super mono de la muerte con un antiguo estuche de maquillaje que solamente contenía rimel seco y alguna sombra de ojos de los 90... He empezado a forrar el cuaderno de clase, porque el martes que viene, sí señoras y señores, el martes que viene, vuelvo!a ver cuanto dura...

Rediseñando...

2012-02-01T10:27:00.000-08:00

Qué difícil és redisenyar el blog!! no informàticamente hablando, ya que estos de blogger lo ponen verdaderamente fácil, són difícils altres coses, com per exemple trobar una altra foto que descrigui aquest nou moment de la meva vida per encapcelar, encara que només sigui per una temporada, novament el blog. També m'està resultant difícil actualitzar les cosetes que m'agrada compartir (música, cinema...) sense renunciar a allò que vaig ser...però el més difícil de tot és fer-ho en plena crisi de lactància!!! la crisi dels tres mesos (tot i que la meva filla només en té dos, pero siempre ha sido muy avanzada mi niña!) ha arribat a casa nostra i, si el fet de decidir que la lactància materna exclusiva és el millor pel teu fill, no fos ja prou difícil, hi afegim algunes crisis i incomprensió social per acabar-ho d'adobar...Però tot això ja és una altra història de la que prometo compartir un altre dia la meva experiència. He vist que a la foto no surt res que tingui a veure amb la meva nova afició...carregaré una foto a part, perquè, entre la nena i la constància que requereix no sé veritablement quan de temps formará part de la meva vida. Porque chicas y chicos, que os enteréis, coser es moderno i mola mil!!!

UNDER RECONSTRUCTION

2012-01-31T10:41:00.000-08:00

Després de tant i tantíssim temps sense escriure al blog estic fent unes tasques de reconstrucció...No podré explicar tot el que m'ha passat des de que no escric...tot i que de tant en quan en faré 5 cèntims. Torno a reprendre el projecte perquè he estat llegint les entrades antigues i veritablement m'han conmogut. Com poden passar tantíssimes coses en tant poc temps?? en fin, serafín, que ara ja no sóc exactament la mateixa, que la meva filla m'ha canviat la vida, que he descobert noves coses, nous interessos, noves inquietuds... També m'ha agradat molt la idea de la meva filla llegint totes les coses que han anat passant i que passaran...i de tot això aniré parlant un cop així reconstruit aquest espai...per tant la primera entrada igual es fa esperar. Però arribarà.

Ah! per cert, aquí va una foto de la personeta que m'ha canviat la vida :))

en un any!!!

2012-01-22T10:39:00.000-08:00

Dos entrades en un any!! mare meva...amb la de coses que han passat... en qualsevol moment el poso al dia, o no ;) jejejejej

Dolços somins...

2011-01-26T11:41:00.001-08:00

dormint la nit no és fosca

els ulls no s’obren, estan tancats

somiant, mirant el món particular

la nit no és fosca

dormint sento que els llençols assequen la suor

i vénen monstres arreu del món

s’amaguen sota el llit

i diuen

“no pasa nada, estás descubriendo”

somiava que mai que no somiava

que no li calia un món virtual

somiava que el somni canviava prenent-se pastilles per levitar

somiava i parlava en somnis i sempre somiava i parlava en somnis

i sempre somiava i parlava en somnis

i parlava tant que no tenia res més a dir

ai que t’estimin així com ets i que al matí puguis tenir la pell radiant

parlava

tranquil·la

calmava

infinita

somiava

serena

pausada

dormir

Imelda May - Johnny's Got A Boom Boom

2010-10-24T07:16:00.000-07:00

...

2010-05-16T04:19:00.001-07:00

Nosaltres som bones persones...

Corrandes...

2009-10-20T04:53:00.000-07:00

Ens vam conèixer un dimecres fent cua al Cine Arcadín
i ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Li vaig oferir un caramelo un vespre de Sant Medir
i ens ha costat....
Una amiga molt amiga venia massa sovint
i ens ha costat...
"Vols venir" vaig preguntar-li a conèixer els meus padrins
ens ha costat...
I ara, ella, porta els nens al cole i jo faig els plats de la nit
ens ha costat....
Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,
i ens ha costat...
Jo sempre compro mantxego maqlgrat ella és més de brie,
i ens ha costat...
Jo sóc un fan de l'Astèrix i ella té tots els Tintins
ens ha costat...
Prefereixo que no parli del seu nòvio de París
que ens ha costat...
Jo sóc de ballar la Konga ella és decanta més pel Twist
ens ha costat...
Jo dic ets un ron amb cola ella vol carta de vins
i ens ha costat...
Ella admira en Kiarostami, jo sóc més de Jaques Tati
ens ha costat...
Jo ja sé 2 o 3 coses ella ja en sab 4 o 5
i ens ha costat...
Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits
ens ha costat...
Ella és reina de ses festes jo sóc un home avorrit
i ens ha costat....
Jo la miro i m'espanto no fos que escansés de mi
ens ha costat....

Manel

De veritat...

2009-09-29T05:48:00.000-07:00

Sóc un autèntic desastre!

Ibizaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

2009-08-14T15:59:00.000-07:00

ññññeeeeeee!!!

I Know...

2009-07-10T12:06:00.001-07:00

I know I know, soy un perra but my english improve every day! no se puede tener todo en esta vida, pero si recuperar canciones que te llenan porque te llenaron en su día, a veure que tal aquesta, a veure si compartim un sentiment, algo un què.

Stand in the place where you live

GÑGÑGÑGÑGÑ!!!!!!

2009-05-29T04:24:00.000-07:00

Le tengo que pagar a hacienda (P***t***S ladrones) y encima un montón!!! como si no se hubieran cobrado ya lo suyo!!! estoy indignada, me parece totalmente injusto, que mal repartido está el mundo, de verdad, que pena me da. Y en cima rojo gamba que no creo que vaya a transformarse en moreno y una analítica para asegurarnes que no tengo el Anisaki... ¿pero que pasa? ¿que borma es esta? Menos mal que huele a verano y todo se relativiza cuando vislumbras un viaje a Ibiza... en fin, que ya está, que a otra cosa i anar fent.
Petonets a tots als meu lectors, perdoneu el abandono, pero utilitzant una expressió del meu pare que m'agrada molt: ¡voy de culo y sobre lija! jejeje

fa calor...

2009-05-13T11:50:00.000-07:00

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m´estimes
durant es següents trenta mil dematins.
Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc (graus).

Bossanoveandome

2009-05-12T23:54:00.002-07:00

...

falaz...

2009-04-29T12:14:00.000-07:00

Malo si sí, malo si no,

ni preguntes ya no soy yo,

fuera de míes que me tienes

que si vengo, que no voy,

que si estoy, que me pierdo

que si tengo, que no doy que si estoy,

que me vengo.

I perquè em ve de gust...

2009-04-27T03:15:00.000-07:00

Per què?

2009-04-19T11:35:00.001-07:00

Per què ens persegueixen antics deutes que no volem saldar perquè creiem que no ens corresponen? Sembla que la gent no s'entera dels compromisos que adquireix i que el que està sempre més disposat és el que paga "el pato"?
Sembla que tornen temes que tenia oblidats per raons monetaries. No m'importa, m'estimo més pagar sabent que estic en posesió de la veritat i que això em fara lliure. D'aquí l'estat al feisbuc (m'encanta escriure-ho així) "La verdad (y el dinero) os hará libres". Pues nada, a pagar sea dicho y tot i que tornar a enterrar aquest tema em costi 300 euros espero que no torni a sortir en molt de temps, espero que aquests diners siguin el pagament final d'una etapa i que mai més hagi de tornar a desenterrar res, no m'agrada com oloren les tombes. Oloren a podrit, a humitat, a mentida, a rancúnies que s'escapen per les escletxes de la làpida... Per aquesta raó he arribat a la conclusió de què, si tapar aquestes escletxes té el cost de 300 euros, i a més a més això em fa poseidora de la veritat i en consqüència de la llibertat, ben pagats estan.
Apa, que vagi bé.

petons

Venga, no lo niegues...

2009-03-31T10:01:00.001-07:00

La ley del retiro...

2009-03-30T09:15:00.000-07:00

Encara que sembli una entrada trista,

no ho és pas.

És una entrada alentadora.

M'ha portat a fer-la una pregunta que m'ha fet aquest cap de setmana

una de les persones que més m'importa,

que crec que mereix tornar a sentir la resposta amb aquesta cançó.

Ara molt millor, sense cap mena de dubte.

Crec que queda poc...

2009-03-23T00:52:00.000-07:00

Tot i que la feina d'aquests darrers dies és molt intensa jo ja només veig el final. Crec que queda poc i que la desconexió està molt a prop. Tot i que no em puc queixar gaire...aquest cap de setmana, tret del diumenge que vaig haver d'avançar cosetes de l'avaluació he estat bastant out... divendres divertit, dissabte encantador, diumenge de somni....i tornada a la realitat, crec que aquest és el resum de la meva vida a les èpoques d'escola... és així!

Les paraules són la barrera de la veritat.
No em tingue en compte que no escrigui ;)
Petons

cap de setmana...

2009-03-06T09:47:00.000-08:00

Tinc fred.

Després d'una setmana força funesta, en la que cada dia ha estat un no parar, en la que les estones bones s'han vist prou reduides, en la que avui divendres em sento cansada, esgotada, sense forces. Només penso en dormir, descansar, deixar-me mimar. He escollit una professió molt dura, i a més a més el tema és vocacional...no tinc solució. La setmana vinent pinta per un estil, o pitjor, perquè tinc sortida i curs, és a dir que perdo la tarda lliure i el dijous surto del cole a les 19h mínim. En fí, dessitjant dissabte poder anar al concert i gaudint del record d'haver sopat ahir un bon sushi i haver llegit unes frases de nens.

Que tingeu bon cap de setmana.

Vaig a posar una cançó per mí, per allunyar-me una mica de la realitat...

Atencioooooó!!!

2009-02-27T09:33:00.000-08:00

Atenció al que m'he trobat navegando por estos mundos del interné, resulta que soy la reina del banano 2008... Sin comentarios.

http://www.diariocorreo.com.ec/archivo/2008/09/21/amanda-delgado-es-la-nueva-reina-mundial-del-banano

jajajjaj

ZZZZZzzzzZZZzz...

2009-02-27T01:04:00.000-08:00

Necessito dormir tot el cap de setmana sense parar per recuperar-me d'aquesta setmana de bojos o m'acabaré dormint a la classe. Intentarem la recuperació al màxim, però no serà del tot fàcil....queda molt per setmana santa???aaaiixxxxx, estic molt cansadeta!!!

Res...

2009-02-13T11:37:00.000-08:00

Un divendres.
Un divendres com tants, en el que estic cansada, en el que se m'apaga la veu a la vegada que se m'il·lumina la mirada. Setmana una mica extranya en la que sembla que les coses es tornen a posar al seu lloc, en la que he pogut ser més "jo" amb els meus nens, en la que hem composat la cançó de 3r C, en la que he hagut de visitar un lloc al que no vull tornar, en la que he hagut de visitar un lloc al que espero tornar sempre... Res, coses que només em porten a la necessitat de sentir la calma, calma que em dona aquesta cançó. Que tingueu un bon cap de setmana i que les coses vagin bé, com sempre.

Continuem...

2009-02-06T09:43:00.001-08:00

Sembla que una vegada més els mocs han decidit quedar-se a viure al meu cos i gairebé no em deixen respirar i el que es pitjor, comencen a habitar en els de qui m'envolten...vigilar todos, tengo mocos traicionerossss!!!
Avui estic cansada (que raro no?) ara la meva mare diria...Amanda, tu vas néixer cansada! potser sí, o potser és que aquesta professió és molt dura, o potser és que em falta alguna vitamina...
Quines coses passen...
Va, una cançoneta per aixecar el cap i una foto del viatge a Roma per rememorar grans moments.

Petons

Mater miaaaaaaa...

2009-02-02T07:24:00.000-08:00

Menuda torticulítis que m'esta deixant dobladaaaaaaaa!!!Tot bé, he passat el costipat (sí, sí, un altre) i vaig anar al concert de Kaiser Chiefs...una passada. Per la resta tot guay. Confirmat que em quedo tot l'any al cole, molta feina de música, moltes ganes i un anar tirant.Ufff quin mal al coll ara mateix no crec que l'angle de gir del meu coll sigui de més de 15 graus...i a sobre he de tocar...en fin, anar fent.

Petonets

2009-01-19T09:43:00.000-08:00

Tot i que he descansat molt aquest trimestre promet ser ben dur...ja cal que tregui forces perquè si no....menys mal que tinc als meus i que les coses així es porten millor...Ah! en aquesta foto encara estic sense serrell...jajaja Laia! espero no enrecordar-me de tu quan me'l deixi créixer per l'estiu!!! estiu que promet...estic preparant mèxic amb molta il·lusió, a veure si tot surt bé. Per la resta...res més, cap de setmana de super descans previ a la bogeria del segon trimestre i lluites diàries per intentar arreglar una cosa que no puc arreglar...que dura és l'educació. En fi, que les coses pinten complicades però de gran recompensa si me'n ensurto mínimament. Sabeu?l'altre dia van venir uns senyors amb corona (els mateixos que van portar les entrades de Kaiser Chiefs) a portar un regalet que s'havien oblidat. Com em poden agradar tant les sèries?? doncs, totalment inmersa en les històries que envolten als personatges del Seatle Grace us deixo descansar, jo vaig a prendre algo amb la Nani i cap a casa, que aquesta nit hi ha puré de verdures!!tinc tanta sort...

Laia, sense voler, m'animes a continuar el blog....gràcies.

I per això mateix, et dedico aquesta cançó, ja que estàs de tango, a veure que et sembla aquesta alternativa...

Petons

Lo peor...

2009-01-14T23:54:00.000-08:00

Buaaaaaaahh soy lo peor, em fot una madra escriure que no vegis...no m'ho tingueu en compte, tot són temporades...ara he conseguit tornar al gym però em fot una mandra increíble escriure el blog...cosas de la vida jajaj
petons

Buena suerte o mala suerte...

2009-01-07T09:32:00.001-08:00

El viatge a Roma ha estat genial, l'hotel, els llocs que hem visitat, els restaurants ón hem menjat...eso es buena suerte.
La tornada caòtica, anul·lació del vol, sortida un dia més tard, un munt d'hores a l'aeroport....això és mala sort... o potser es converteix en indemnització i em surt gratis el viatge...això seria bona sort. S'e m'ha trencat l'ordinador i ja ha anat al metge, la reparació no m'ha costat molt cara...això és bona sort...però he perdut gairebé tot el que tenia...això és mala sort...l'únic que no he perdut ha estat la carpeta de fotos de viatges!! ...això és bona sort!! demà torno al cole....això és mala sort...però he passat unes molt bones vacances amb companyía inmillorable i regalets...això és bona sort!!! em considero afortunada i torno al cole amb aires renovats i serrell. Aveure com estic en un parell de setmanetes....jejejej
Petons.

I a vegades...

2008-12-30T10:55:00.000-08:00

Doncs resulta que el meu ordinador ha mort.

Que és més que probable que hagi perdut les fotos dels viatges, de les festes, dels moments compartits....

Tot una pena, i no, per aquells que ho estiguin pensant no ho havia passat a cap disc dur extern, sóc així de happy. En fi, que quan resulta que és més que probable que hagi perdut un dels més preciats dels meus tresors, me'n alegro molt de tenir memòria fotogràfica i de recordar amb exactitud moments, llocs, olors i sentiments. També me'n alegro de que, només amb una cançó, tot deixi de semblar tan negre, passi a semblar més aviat rosa (com no) i pensi que vindran molts moments més per compartir i per recordar, com els d'aquest mig dia. Laia, m'ha encantat retrobar-te, com sempre, te la dedico, a veure que et sembla ;).

Pau...

2008-12-24T10:17:00.000-08:00

Migdiada compartida

amb somnis que fan lliure.

Un sentiment de pau.

Una tarda sense fer res,

o tocant el piano sense tocar res.

Preparant Roma, descansant i amb bona música...

2008-12-22T01:23:00.000-08:00

Així és com estic ara mateix. Quin descans, la veritat és que ja necesitava una mica de desconexió per mantenir la meva salut mental...Tampoc tinc gaires coses per escriure tret de les de sempre, la vida em somriu, tinc mocs per un tubo i plans que pinten força bé. Us animo a que feu els vostres amb aquesta banda sonora, que resulta prou motivadora.
Petons

i per fi...

2008-12-19T06:38:00.000-08:00

Per fi he acabat aquest primer trimestre que s'ha fet dur però profitós. Ara estic costipada a muerte, però no m'importa, tinc ganes de començar les vacances...prometo tenir això més actualitzat en quant em treguin el super virus que afecta al meu ordinador. I voleu dir que els virus no són un invent dels que fabriquen els antivirus?? en fin, sempre pensant malament...
Petons

Ja queda menys...

2008-12-14T23:56:00.000-08:00

Buaaaahhh!!! estic morta!! menys mal que ja només em queda una setmana, una setmana i podré descansar. Al final ahir la festa super bé, quina sort que tinc.
Petons desitjant les vacances.

Important...

2008-12-06T09:05:00.000-08:00

Després de les coses que he viscut aquests dies només volia compartir una reflexió important amb vosaltres.

No hi ha res més important que estimar i sentir-se estimat per aquells que ens importen.

Nada nuevo supongo y espero...

Petons

Una més...

2008-12-03T01:32:00.000-08:00

Una nadala més i m'esclatarà el cap, com sempre per aquestes dates...quin horror, a més la majoria són taaaaaaaaaan lletges...en fi, que és el que toca, estava escrit en el contracte de mestre de música: "Cantaré nadales sense parar i sempre amb il·lusió i amb un somriure encara que el nadal m'importi una p**t** m**rd** i les nadales horroroses. És lo que hay...

Petons nadalencs ;)

Sopar de nenes...

2008-11-28T16:09:00.000-08:00

Estem aquí, ja de bajón. Els sopars de nens donen molt de sí, som capaces d'estar de bajón un parell o tres d'hores, com si res, anar fent...jajaj
La nit és jove, i nosaltres també.
Bona nit a aquells que em llegiu, estic molt cansada, dormiré taaaaaaaaaaan béeeeeee...
petonets

Mareta meuaaaaaaa...

2008-11-26T13:11:00.000-08:00

Que acabi el trimestre ja o moriré de tullidisme!!! cada dia sembla que no pots més, que estàs al límit, que l'endemà no podràs. Però passa la nit, i t'aixeques, i vas com un autòmata fins al cole, i arribes abans d'hora com sempre, i tornes a pensar el mateix. Dessitjant que arribin les vacances de nadal per desconectar, us poso una cançoneta que em distreu de pensar que no puc més...

Parece que...

2008-11-23T13:12:00.000-08:00

Parece que si no tienes un facebook no eres nadie...jejej i clar, repartir el temps entre el piano, el blog, el facebook i en bre les opos se'm fara un pel complicat...ehhhh que això no és cap comiat ehhh!!! només ho vull fer constar perquè ja us haureu adonat de que últimament les meves entrades són més esporàdiques...no és que no tingui res per explicar no, ben al contrari...la qüestió és precisament aquesta, bé ja m'enteneu. Aquest finde ha estat tranquilet però profitós, s'han avançat cosetes, estic contenta. Llàstima que sembla que ens està perseguint un monstruo rompehuesos o algo així...no et preocupis Nani, et passarà aviat.
Res, us deixo algo de musiqueta, un remember val?
petonetes

Piensa...

2008-11-18T09:04:00.000-08:00

Piensa que somos,

que pensamos.

Que al pensar inevitablemente nos formamos.

Que al formarnos nos volvemos menos prácticos y

que la práctica se pierde, pero el aprendizaje queda.

Que el aprendizaje que queda puede que diste mucho

del nuevo que debes hacer.

Que quizás no sólo aprendas tu,

que quizás va todo más allá.

Ahora puedo ver todo eso y más,

Ahora puedo ver que todo

ha caído por su propio peso,

como tenia que ser.

Benvingut a casa.

Popurri vaguete...

2008-11-13T10:57:00.000-08:00

Resulta que avui la majoria dels meus companys han fet vaga. Jo no, i ara mateix no tinc ganes de explicar el per què. En qualsevol cas ha estat un dia tranquilet que m'ha permès relaxar-me i trobar un minutet per escriure quatre linies. Sé que és una mica tard però encara puc explicar alguna cosa del finde passat, ja que encara és juernes i, per molt que volguem, la setmana encara no ha acabat tècnicament parlant. En fi, el cap de setmana passat i l'anterior, por eso lo de popurri i lo de vaguete, que té doble sentit, per la vaga i per...per la vaga. jajaja. Doncs això, la setmana passada conciertillo, bon sopar i visita al nou pis de la Nere, i l'anterior conciertillo x 2 i Talavera amb panellets, castanyes, pumpkin (s'escriu així?quin artista Oscar, em vas deixar flipando a lot...), llar de foc, dos nens preciosos i risas, muchas risas, moltes ganes de tornar.

Vaig a posar unes fotos que parlo sense sentit

De veritat...

2008-11-09T11:28:00.000-08:00

No tinc massa temps, per variar. Però, de veritat, no us perdeu aquesta web, no té desperdici i riureu una bona estona.

http://www.yearbookyourself.com/

Laia, t'encantarà. No estava!! vaig veure la trucada...

Per cert, coses per explicar, fotos per penjar, se'm torna a acumular la feina...

bufffff....

2008-11-05T10:19:00.000-08:00

Se m'acumula la feina, sin tiempo pa ná. Quin horror. No puc ni fer la entrada típica del finde i mira que aquest ha donat molt de sí...en fin, no tinc temps ni de posar una cançó. Així anem, m'he de dutxar, que ara tinc classe. Espero que tot això mereixi la pena...
Petonets a tots els que tinc abandonats, no per això us estimo menys ;)
adewwwwwwwwww

Bon cap de setmana...

2008-10-31T10:36:00.000-07:00

El meu promet, començo amb un concert, torno a veure ea! aquesta nit, a l'Apolo. Demà castanyada a Talavera, el diumenge Jam i el dilluns, atenció, tinc festa!!!! en serio, no tinc classe!!! per tant, serà un cap de setmana un dia més llarg, un dia més per descansar, que ho necessito. Ahir vam estar gravant...que malo el mundo de musiquismo...jajaja M'ho vaig passar molt bé, però tot el dia que em passa factura, com era juernes...en fin, que es cap de setmana i que he de treure forces d'on sigui per començar a gaudir. Si no treballar tant no val per res.

Lo prometido es deuda...

2008-10-29T10:24:00.000-07:00

Unas fotos de la fageda a veure si sóc capaç de transmetre amb les fotos la pau i la calma que m´ha transmés. Al final la tornada va ser un pel precipitada però va valdre la pena, compàrtir una barbacoa i veure als nens (no als de la classe eh...) em va rebifar bastant. Llàstima que el cap de setmana se'm fes curt, com sempre...

Emocions recollides:

Sentir-me dins un conte, imaginant les diferents escenes dintre de la Fageda.

Reflexionar en la grandes de la natura al trobar-me uns bolets de 30 centímetres aproximadament.

Desconexió.

Compartir escenes cuotidianes i que semblin del tot especials.

Pau.

Relaxació.

Conduir en silènci sense que fagi falta parlar.

Un mica de por quan de tornada no arrencaba el cotxe.

Molta tranquilitat al adonar-me'n que l'estava intentant arrencar malament.

Fotografia mental d'un prat, amb un volcà de fons, recolzada a una esquena amiga mentre el sol m'il·luminava la cara i em feia sentir la calor (igual això últim també estava una mica propiciat pel vi)

Màgia.

Satisfacció.

Emoció.

Il·lusió.

Un munt de cosetes.

Tinc...

2008-10-27T09:17:00.000-07:00

Tinc coses per explicar,
fotos per penjar,
històries per compartir,
sentiments per mostrar.
Però també tinc molta son,
i avui és l'unic dia que puc fer migdiada.
Així doncs, us deixo amb bona música i vaig a descansar.
Ja si de cas demà, poso algo de tot el que tinc.
Petons.

Total...

2008-10-22T09:03:00.001-07:00

I la veritat és que estic cansada, molt cansada. Però quan veig que s'apropa el final de la setmana sempre penso...total, pel que em queda, ja descansaré el cap de setmana. I el cap de setmana tampoc descanso i així visc en un peix continuu que es mossega la cua. Potser es trenca la cadena aquest cap de setmana, perquè és molt possible que sí que descansi. Torno a Santa Pau, ón les pedres parlen. Ja us diré què m'han explicat...

Petonets

I aquest finde...

2008-10-21T09:21:00.000-07:00

Super cumplesuper pastís

super piñata

super bailongo

super divertit

super concert

super trobades

super descans

super risas

super tècnica

super todo, todo y todous poso fotos, i cançó.

Petoooooooooons

És que avui no tinc gaire temps...apa.

Acròstic...

2008-10-18T04:04:00.000-07:00

Aquesta setmana vaig estar fent acròstics a l'escola. Se'm van acudir uns quants amb el meu nom. És una bona manera de dir-te les coses a tu mateix, de descubrir-te. Un deia algo semblant a això:

Amiga y compañera,

Muestro emociones desbordadas,

Añadiendo ilusiones rescatadas,

Nadando por aguas más saladas,

Dando todo sin esperar nada,

Afrontando el porqué, sintiendome descifrada.

Una cosa més...

2008-10-15T10:13:00.000-07:00

Resulta que he estat recordant un parell de llibres que em va regalar un bon amic LOS CONEJITOS SUICIDAS 1 i LOS CONEJITOS SUICIDAS 2 i volia compartir amb vosaltres unes imatges que avui, per segona vegada m'ha arrencat un somriure... quinas raons pot tenir un conill per voler-se suicidar? també prenen antidepresius? La societat està tan malament que els conills no es senten compresos? Tot un tema a tractar aquest del nombre en creixament constant de conills que atempten contra la seva vida...

Va, perquè feu unas risas...

Cansada...

2008-10-15T09:18:00.000-07:00

Estoy cansada, mucho.La verdad es que combinar vida social y laboral es complicado. La noche te parece joven y la mañana tan vieja...Bueno, la cuestión es que el cansancio no me impide seguir con mi vida y que se auguran grandes y buenos cambios. Sólo espero tener las fuerzas necesarias para afrontarlos de cara, com he fet sempre.

Un altre canvi d'idioma sense sentit. Avui he tingut la reunió de pares. Resulta que no podem comprendre bé a un nen sense conèixer a la familia i que avui ha sigut el dia perfecte per acabar de confirmar aquesta realitat. Els nens són el fruit de dues persones i per tant fins que no les coneixes no pots acabar de comprendre segons quin tipus de comportament i reaccions. També he confirmat que el tema de la paternitat i la maternitat està fatal. Que estem oblidant grans valors per pensar només en conceptes i mandangues i que hauriem de fer un pensament si de veritat volem tenir una població del futur competent a nivell intelectual, personal i sentimental. Les coses són cada cop més complicades i per tant els nens també. Complicat pels pares educar i pels mestres ensenyar. Complicat que els nens siguin feliços... Mare meva, ón estem arribant... i ja paro que vull desconectar.

El dia no ha estat del tot dolent... el cansament sí. Demà més.

Waiting for you...

2008-10-13T08:10:00.000-07:00

I've been waiting for you

Never found anything else but you

But waiting for you

I've been calling your name

Never found anything else the same

Nothing's the same

You can kill a lot of time

If you really want to put your mind to it

Leave it all behind

If you never want to go through it

I keep hearing your name

Nothing else sounds the same

As hearing your name

You can kill a lot of time

If you really put your mind to it

Or leave it all behind

And never have to go through it

I've been hoping for you

Keep hoping for you

What else can I do?

I keep hoping for you

You can kill a lot of time

If you really want to put your mind to it

Or leave it all behind

And never really have to go through it

We can kill a lot of time

Or never really have to go through it

what else can I do but keep waiting for you?

Y todo para...

2008-10-10T10:30:00.000-07:00

¿Y todo para qué?

Pues para que llegue el viernes por la tarde y pueda sentirme así.

Me encanta.

Hoy voy a salir, cena, cumpleaños, fin de fiesta.

Os dejo una foto, posando, un amigo fotógrafo, muy bueno, con el que tengo un negocio entre manos...

La canción es solo porque me gusta.

Sisisisi....

2008-10-09T10:56:00.000-07:00

I avui tinc tantes coses a dir que no acabaria,

estic a tope,

d'un speed increíble...

La meva personalitat és extranya,

però això no vol dir que jo sigui extranya,

ja estic escribint sense sentit,

penso massa ràpid.

Us deixo un blabla,

m'identifico...

buffffffffff...

2008-10-08T10:42:00.000-07:00

Avui millor no dic res.

No seria productiu....

Ni constructiu...

Ni terapèutic...

Ni res de res...

Ja millor dic algo demà.

I què passa?

2008-10-06T08:34:00.000-07:00

Em pregunto jo,

¿¿y qué pasa cuando una princesa fuchifucienta se encuentra con un oso??

¿Alguien tiene la respuesta?

jajajajajaj

I don't Know...

C'est la vie...

Estic...

2008-10-05T03:01:00.000-07:00

Coztipada, no he zudtit en tot el finde i no tinc gadnes de fe dez. Ezpedo eztar millor demà ped poder anar a tdeballar...quina medddda. Petonz mocozoz.

Todo lo demás...

2008-09-29T14:03:00.000-07:00

Jajajajaj que bona, ja no m'enrecordava d'aquesta peli i just l'he enxampat quan l'Amanda diu:

- ¿Qué clase de pregunta es esa?¿Me preguntas si te quiero sólo porque salto cuando me tocas?

jajajaja
boníssima.
Res més, bona nit a tots i totes, demà más de lo mismo

Y se comenta...

2008-09-28T04:33:00.000-07:00

Supongo que podría estar bastante cabreado con lo que me pasó,

pero cuesta seguir enfadado cuando hay tanta belleza en el mundo,

a veces siento como si la contemplase toda a la vez y me abruma,

mi corazón se hincha como un globo que está a punto de estallar,

pero recuerdo que debo relajarme y no aferrarme demasiado a ella y entonces

fluye a través de mí como la lluvia y no siento otra cosa que gratitud por cada

instante de mi estúpida e insignificante vida. No tienen ni idea de lo que les hablo

seguro, pero no se preocupen, algún día la tendrán.
American Beauty

La princesa Katapum...

2008-09-27T03:32:00.000-07:00

Célebre en todas las cortes por su torpeza,

la princesa Katapum lleva una vida trágica,

una existencia catastrófica.

Cada vez

que se ríe

le da tortícolis,

atrapa insolaciones

a la sombra

y se indigesta al beber agua.

Rompe todo lo que toca, tira todo lo que roza.

Vivir con ella es un sobresalto continuo.

Víctima de su torpeza, el principe que esperaba desposar

se fue tras sufrir varias desgraciadas zancadillas,

la rotura de un brazo,

el despachurramiento de una mano

y otras menudencias largas de enumerar.

Para ponerla fuera de peligro

ha sido enviada a una isla en la que vive

al aire libre y en soledad,

lo que evita un montón de malaventuras.

Fastidiada por su aislamiento, pasa enfurruñada

una parte del día y el resto lo emplea para idear planes

para escaparse.

ENFURRUÑARSE:

Verbo de 1a conjugación

Yo me enfurruño (a veces)

Tu te enfurruñas

Ella se enfurruña (a menudo)

Nosotras nos enfurruñamos

Vosotras os enfurruñáis

Ellas se enfurruñan (continuamente)

SINÓNIMOS: coger un berrinche, estar de morros, echar humo, agarrar una rabieta o hacerse la princesa.

ENFADARSE ES EMPUJAR UNA PARED QUE NO SE MOVERÁ NUNCA.

De princesas olvidadas o desconocidas

Vicky, Cristina Barcelona...

2008-09-26T15:42:00.000-07:00

He anat al cine. He vist aquesta peli tot i que la gent m'ha dit que no valia res. A mi m'ha encantat. No per la visió que ofereix de la ciutat, perquè està clar que aquesta no és real, que la Barcelona de cases de luxe, restaurants cars i vida bohèmia està a l'abast de molt pocs. El que m'ha agradat de la peli és la visió que ofereix de la vida i la reflexió que m'ha portat a fer de la meva. Perquè m'he identificat molt amb la Cristina, no perquè em cregui igual de guapa que l'Scarlet Johanson, sinó perquè després de les meves experiències he après, igual que ella, que potser no és tant important tenir clar el què vols com tenir clar el què no vols. Les coses poden no ser del tot clares, poden ser fins i tot complicades, però has de ser capaç de enfrontar-te a les pors i dir que NO per trobar la teva feliçitat. No crec que sigui una "insatisfecha crónica" com li diu la Maria Elena en un atac de passió irracional. Crec que el què sóc, és una "vividora crónica". I no en el sentit de no fer res i viure bé tal i com normalment està entesa aquesta expressió, en el sentit de tenir ganes de viure, de viure coses que vull, no coses que no vull. Aquesta reflexió està començant a no tenir gaire sentit...no m'importa, és la meva, i pot ser que algú m'entengui o que algú em comenci a entendre. Bona nit, tinc son, estic cansada i tinc un bon llibre per llegir.

Que fuerte me parece...

2008-09-25T09:28:00.001-07:00

He decidit fer aquesta entrada apropiant-me d'unes fotos de la meva cosina perquè me ha parecido suuuuuuuuuuuuuuuper fuerte!!! jajaj vaya pintas prima!!! no veas en algunas parece que hayamos zampado bollos por un tubo!! jajaj vaya telaaaaaaa que bueno que hayas recuperado esas fotos. Un besito y disfrutad, que esto no pasará a menudo.

PD se ruega se abstengan de posibles comentarios dañinos que puedan desncadenar las fotografias aqui presentadas.

Barbacue & e-toy...

2008-09-25T09:11:00.000-07:00

Avui faré dues entrades perquè porto molt de temps sense escriure i tot passa molt ràpid. Ja començo a estar en aquella època de l'any en la que em sembla que no tindré temps de fer tot el que he de fer, per tant, nada nuevo. Només que el diumenge vaig jugar al e-toy. Heu jugat alguna vegada?? és una passada!!! unas risas!! i l'Anna va fer de super anfitriona perfecta en una barbacoa que es va currar en Sebas (pobre, no vas tenir temps ni de dinar) acompanyada de bona música i bona gent (per fir vaig sentir la cançó del acantilao d'en Pau). Deixo aquí unes fotos perquè veieu fins a quin punt es transforma l'ésser humà davant parides com aquesta...jejej va ser divertit tot plegat. Aquesta cançó la poso perquè vam estar cantant-la com 5 minuts sense que ningú sapigués la lletra...cosas del direttto jejeje fins ara. Petons.

xoffffffffffffffffffff...

2008-09-22T11:00:00.000-07:00

Estic xofff,

plou,

no he fet res,

ni tinc ganes de fer res.

Quina merda.

Espero que demà tot sigui millor.

També espero tenir ganes de fer coses,

com sempre.

Només un dia,

un dia al més em sento així,

el dia en el que confirmo

que el creatiu que es va inventar la frase

"en estos dias, me siento orgullosa de ser mujer"

tenia el cervell totalment buit i era imbècil perdut.

Encara plou,

veuré la tele una mica més,

el cervell no em vol funcionar,

donem-li avui vacances.

Petons i música d'estar xoffffffffff...

Musica viva? i Vic...

2008-09-21T03:36:00.000-07:00

Ahir vaig passar el dia al mercat de música viva de Vic. No havia estat mai abans però espero que hagi anat canviant amb els anys i s'hagi convertit en el que és actualment. Espero que, un temps enrere, el mercat de música viva fos la oportunitat que necessitaven aquells grups, aquells músics que volien mostrar la seva feina, la seva creació, el seu art. Espero que el més important fa uns anys a Vic fos la música i que tothom que tingués la necessitat de tocar i de comunicar ho pogués fer lliurement i sense dependre de l'ajuntament. Espero que el microcosmos que es va crear ahir a la rambla del Passeig just al creuament amb el carrer de les escales, fos una regresió al que, en el seu dia, va ser el mercat de música viva de Vic.
Només dir que vaig gaudir per tres (tres bolos ehhh... se dice pronto) i que em va agradar tornar a passar el dia amb vosaltres, sou gent molt maca.
Em sap greu, i tot i que algú no s'ho cregui, ahir em vaig oblidar la càmera...però últimament estic una mica despistada...¿por qué debe ser? En fi, poso una foto del cartell que tot i ser de recurs fàcil i no molt brillant té la seva gràcia. Bé, ni això que el programa no em deixa, es lo que hay.
Poso una de les cançons del viatge, que guay que ens agradi la mateixa música, bé, no tota, però que guay que tinguem música en comú.
Fins aviat

Smile...

2008-09-17T09:03:00.000-07:00

Llego a la sala de profes esta mañana y:

Jo- Hola bon dia!
Company- Hola bon dia Amanda!
Jo- Què tal tot? bé? heu vist el menu?
Company- Sembla incrible
Jo- El què?
Company- Que portis aquest somriure a les 9 del matí.
Jo- (Pero sin estar borrosa)

Porque aunque hoy (como siempre) esté cansada y ayer me durmiera antes de tiempo y me perdiera cosas importantes, puedo hacer de todo un balance positivo. El cole bien, amigas bien y empiezo a creer que debo ser muy muy desafortunada en el juego ... Estoy contenta y feliz y tengo un montón de proyectos, de cosas, de ganas de todo.

Un primer dia més...

2008-09-15T09:18:00.000-07:00

Sempre, a la vida, ens trobem amb el primer dia d'alguna cosa. De vegades estem convençuts de que serà un dia més, de que tot va com sempre, que ja ho hem fet un munt de vegades, però no és cert, és EL PRIMER DIA. Avui ha estat per mi un primer dia. Ha anat tot força bé, però ara mateix estic tan cansada que no puc ni pensar i és que els primers dies són esgotadors. Estic contenta, tot està sortint bé. M'ajuda molt somiar, somiar un munt de coses com que algun dia tindré un piano a casa, somiar que algun dia tots els nens seran feliços, somiar que em puc teletransportar...aquest tipus de coses sense cap ni peus, o si. Ja, no té res a veure però sabeu que quan estic cansada escric sense sentit. Res, que vaig al gym a veure si acabo de morir per caure aquesta nit com una nena petita petita. I que us poso aquesta cançó que últimament he sentit unes 2733928263028 milions de vegades.

Fins aviat

Felicitats carinyuuuuuuuu!!!

2008-09-13T09:58:00.000-07:00

Y que cumplas muchos maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas!!!!

Tot torna a començar...

2008-09-10T06:25:00.000-07:00

Amics!! tinc el blog un pèl abandonat...i és que aquest any tinc molta feina per preparar la tutoria de 3r. He de fer moltes cosetes, cartellets i parides vàries que necessiten els nens (aquesta part no la recordava, els nens de sisé no necessiten tanta parafernàlia...) En fi, que demà és festa i que tinc feineta per fer... Res més, he fet aquest post per presentar el meu cole, perquè veieu una foto i perquè sapigueu el lloc ón estic cada dia a les 9 i perquè sapigueu que tot va bé.

Petons a tots i ja penjaré cosetes. Demà és el cumple de l'Anna. Que guay.

Muyayada nuit...

2008-09-08T08:33:00.000-07:00

No tengo mucho tiempo, vereis que hace bastante que no escribo... Bueno, en realidad no es tanto, pero os tengo mal acostumbrados...

Només dir que ja tinc feina, segurament tot l'any. Portaré una tutoria de 3er d'EP i faré les musiques d'aquest mateix curs. No és només de l'especialitat però menys dona una pedra no?? Està bé, estic contenta. I després tot lo de aquest finde...Muyayada!!! jajaja mai millor dit. Un munt de muyayos por ahí, nenes noves, Talavera, cantar, ballar, caiguda, barbacoa, Bellvitge, conduir el cotxe nou...un munt de cosetes. Posaré fotos per un tubo, ja veureu que bé pinta...jajajaj

And..

2008-09-03T04:43:00.001-07:00

Don't want to close my eyes

I don't want to fall asleep

Cause I'd miss you baby

And I don't want to miss a thing

Cause even when

I dream of you

The sweetest dream will never do

I'd still miss you baby And

I don't want to miss a thing

Volver...

2008-09-02T04:54:00.000-07:00

Este año me está encantando volver a la realidad porque creo, que en el caso de mi vida, es totalmente verídico el hecho de que esta supere la ficción.

La realidad es que tengo un futuro incierto que me encanta, que cada día puedo tener buena suerte, o mala suerte, o si más no reflexionar sobre ello.

La realidad es que los sentimientos evolucionan y las personas tienen que evolucionar con ellos. A veces querer es poder, pero no es así siempre. A veces quieres, pero no puedes. O simplemente necesitas un poco de tiempo para poder aún sabiendo a ciencia cierta que quieres. ¿Se entiende algo? En fin, sigo. Cuando las personas evolucionan su entorno se vuelve hostil, porque su condición ha cambiado y resta a merced de opiniones perecederas sobre su evolución. ¿Por qué razón es tan importante para nosotros lo que los demás puedan pensar sobre nuestras vidas o nuestros actos? ¿Por qué suele pasar que esto mismo te haga no poder aunque sepas que quieres? La vida es extraña señores, los momentos cuentan siempre y las reflexiones se esfuman con una mirada o una palabra. Tengo la gran suerte de valorar mucho esos momentos y la mala suerte de reflexionar bastante. Aunque siguiendo mi teoria, puede que me parezca que pensar tanto todo es mala suerte, pero alomejor es buena suerte, porque es precisamente esa reflexión la que me hace evolucionar y crecer. Y también puede que todo esto que estoy escribiendo no sirva para nada, pero así me está saliendo, hoy estoy utilizando el blog más de terapia que otra cosa.

Si los veranos que me quedan tienen que ser todos como este, me considero la persona más afortunada del mundo.

Lo demás está de más, y lo que no está demás está hablado, entendido, meditado, compartido y comprendido. Que buena es la comunicación para la salud mentad de los humanos ¿No creéis?

Vale, dejo ya de pensar en voz alta y voy a poner unas fotos y alguna cançoneta.

Uffffffff....

2008-08-27T05:15:00.000-07:00

Ja he cobrat, per fí, això era un "sinvivir". I és que NYCity + Calella+Talavera( de la Reina no eh yoli!!!)+Port Aventura+sortir a dinar i a sopar fora un dia sí i l'altre també, el meu compte tenia ja un forat que podríem denominar IMPORTANT.
Ara la incertesa ja no és doble, només m'he de preocupar de com viuré al més de setembre si no em donen cap substitució el divendres. Hi ha nomenaments, estic emocionada!! Tinc moltes ganes de conèixer altres maneres de treballar, altres nens, altres projectes...estic molt motivada, com sempre.
I res més...
ah! Sí, una recomanació literaria. Ahir en una ataque de insomnio provocado por las dormidas monumentales que me estoy pegando últimamente, vaig llegir-me la meitat del llibre "El curiós incident del gos a mitjanit" (crec que es diu així...) i us el recomano.
Un altre cosa, m'he queixat dels diners i també us he de dir que amb la curta (però intensa) experiència que tinc als meus 26 anys, us puc ben asegurar que els diners no donen la felicitat, detallo alguns moments que sí la poden donar:

Una partida de Rumicub a la terrasseta de l'Anna amb bona companyia
Els plans per anar a l'aquelarre de Cervera aquest finde
Un retrobament amb colegues de callejeo al "Depo"
Unas risas amb la Nere
Un mail de la Txe
Una foto de l'Alba abraçada a un OSO (no feu preguntes)
Un dia de turisteo Barceloní amb l'Oscar
La proposta d'un concurs fotogràfic post-vacacional
Parlar amb el Nivard
Una trucada de l'Anna Mari
Un passeig amb la Gemma
Que l'Arnau em digui que m'estima molt estiradet amb mi
Que el meu pare es preocupi tant per mi
Retrobar a la Luci després de tants intents "fallidos"
Que la meva mare sigui tan "guay"
Que la meva cosina m'escrigui un sms
Que la meva altra cosina m'escrigui al blog
Tornar a sentir als Beatles
Tenir prestatges nous
cosetes d'aquestes.

Sempre torna...

2008-08-26T14:21:00.000-07:00

La pau, sempre torna

L'amor, sempre torna

L'agraïment, sempre torna

L'amistat, sempre torna

L'admiració, sempre torna

La injustícia, sempre torna

L'emoció, sempre torna

La por, sempre torna

La diversió, sempre torna

El joc, sempre torna

El petó, sempre torna

L'estimació, sempre torna

L'aprenentatge, sempre torna

El dubte, sempre torna

i la vivència també.

Tot sempre torna,

com avui aquesta cançó.

Sounds of laughter shades of life are ringing

Through my opened ears inciting and inviting me

Limitless undying Love w

hich shines around me like amillion suns,

It calls me on and on

Across the universe

Jai guru deva, om,

Nothing's gonna change my world,

Nothing's gonna change my world.

Reencuentros...

2008-08-22T16:03:00.000-07:00

Que bé veure't i fer-te una super abraçada.

M 'he sentit com si no hagués passat ni un sol dia.

Crec que la nostra amistat no té data de caducitat.

Sempre serà com sempre,

sempre estarem.

Perquè no ho dubtis mai,

per poc que et vegi,

t'estimo moltissim

i sempre valoraré la nostra amistat com es mereix.

Espero poder tornar-te a veure abans de que marxis cap a les terres glaçades...

si no és així, ens veiem allà, perquè penso anar a veure't.

Que maco saber que sempre podrem tornar a compartir un xino, una pizza i, com no, una caiguda...jajaj

Molts petons Laia, sempre ets un "soplo de aire fresco".

Ja sé que aquesta cançó l'he posat més vegades i que ja t'he explicat que em recorda molt a tu...en honor a la nostra amistat la torno a colocar.

Ay que caló!!

2008-08-22T04:33:00.000-07:00

La veritat és que la meva casa necessitava un neteja a fons...no sé si la he fet, però que porto tot el dematí netejant i que estic suant com una perra això sí que us ho puc assegurar... Que maco és tenir casa pròpia i quina mer***d^^ netejar-la... En fin, que encara no ha acabat...em falta posar unes 350 rentadores, perquè el maleït saquet blau sempre està ple posi les rentadores que posi, i també em queda fer una bona compra... no parlaré ja de productes varis que necessito: paper del cul, detergent (ja heu vist el ritme de rentadores)... només em limitaré a transcriure realment què és el que tinc en aquests moment a la nevera:

5 cerveses (això sempre va bé)

un pot de mantega (de la bona ehhh)

una llauna de tonyina

una llauna de blat de moro (començada)

dos alls

una ampolla de lambrusco

una ampolla de vi blanc per la meitat

(i de data indeterminada, crec que ja venia a la nevera quan la vaig comprar)

2 ous

mig suc de taronja

un paquet de formatge de bikinis

un pot de paté de tonyina

res més

No ho sé, si algú és un "supersushi" (us enrecordeu dels dibuixos animats?) i se li acut alguna recepta amb aquests ingredients si us plau que fagi un comment, que son 3 quarts de dues i he de dinar...

Ahhhh!!! M'ha encantat Port Aventura!!! m'he pujat a tot tot tot, moltes cues i calor però sensacions increíbles...per què ens agrada als humans (bé, millor dit a alguns humans), posar el nostre cos a experiències límit??

Aquesta també és una bona pregunta, qualsevol de les dues que em pogueu contestar, la recepta o el dubte existencial, em fareu un favor.

Petons d'una ventafocs (sense perdre mai el glamour) suada i sense menjar.

jajaja

Un gran final de vacances...

2008-08-22T03:12:00.000-07:00

Les coses sempre van a millor. Tot i que igualar el viatge a New York no ha estat fàcil compartir aquest final de vacances amb tu ha posat tot al seu lloc. M'ha encantat...

compartir amb tu un bolo
compartir amb tu intimitat
compartir amb tu una birra
compartir amb tu unas risas
compartir amb tu unes vistes

compartir amb tu carretera
compartir amb tu plans
compartir amb tu sentiments
compartir amb tu un bacon queso

compartir amb tu música
compartir amb tu un sopar
compartir amb tu cues
compartir amb tu realitat

compartir amb tu experiències

compartir amb tu uns musclos

compartir amb tu sensacions

compartir amb tu, tot.

T'estimo

Petots.

Días que parecían muertos...

2008-08-14T08:12:00.000-07:00

Al principio pensé que tenerme que quedar aquí esta semana era una pu***da porque todo iba a estar desierto y no habría nadie para poder hacer nada. Que gran mentira. Resulta que mientras todo sale divino yo confirmo lo mucho que me gustan los margaritas y descubro que me estoy haciendo adicta al sushi (sí, yo también Carlos, vicio caro, bienvenido a casa). Y hablando de adicciones he descubierto una que me encanta: mis amigas.
Nenas, us estimo moltíssim i em considero molt afortunada de poder comptar amb vosaltres com ja m'heu demostrar que ho puc fer. La plorera de los margarita no significó nada malo, al contrari. Txe, encara que no estiguessis et sentiem amb nosaltres.
Posarem unas fotos de cosetes que han anat passant ok?
Muchos besos y abracitos a todos
Música también!!
Cada vez que escucho esta canción me recuerda a la loca esa de la maquina de discos. jajajaj. Un beso guapa, fue un placer hablar contigo el otro día, aunque fuera solo un minuto.

Sol, playa y piscina...

2008-08-11T09:49:00.000-07:00

Así he estado estos días. Sol, playa y piscina para descansar y buena gente para hacerlo perfecto. Hace calor, he vuelto a la ciudad y ya estoy deseando escaparme.

Aquest dies estaré per aquí, com a molt lluny a Talavera uns dies. He de cuidar de la gossa, pobreta, es porta més bé... i res, como parece que no tengo ahora mismo ningún tipo de inspiración literaria y que hace tanta calor que el cerebro se me relentiza (?¿?¿ Han dicho algo de mi,,,,,, y no bueno.......jajajaja) prefiero poner unas fotos y darme una ducha.

Molt bé la meva gent, molt bé la teva gent, m'he sentit com a casa. Que maca l'Adriana, creo que me he "enamorao" i si no observeu vosaltres mateixos.

Espero que todo no se acabe aquí, pienso meterme en last minute, a ver si tengo suerte y encuentro un viaje regalado a la luna para la semana que viene, me haría mucho bien.

I res més, caída en picado total hacia la vida contemplativa y la tranquilidad que también me hacía falta. Estoy leyendo, estoy escribiendo (cosas mucho mejores que esta ehhh....) y estoy aquí de nuevo para lo que los mios puedan necesitar.

Ahí van unas fotos de la semana...

La cançó és una de les bandes sonores de Calella, a ver que tal.

Playa...

2008-08-06T02:35:00.000-07:00

Nada, sólo comentar que me voy a la playa. Que voy a intentar que sean unas vacaciones de verdad, el ordenador se queda aquí, y el móvil sólo a ratitos. Voy a ponerme morenita y a relajarme. Estaré un tiempecito sin decir nada, no desesperéis, en cuanto vuelva seguro que tengo mil cosas que contar y mil fotos que colgar.

A aquellos que aún no hos he visto desde mi llegada: ¡Os echo de menos! ¿Cuándo nos vemos?

Besitossssssssssssss

Afortunada...

2008-08-05T04:01:00.000-07:00

Alguien me dijo ayer...

que me quería

que estaba más guapa

que se sentía afortunada de ser mi amiga (yo también, no sabes como)

que el tiempo había pasado muy rápido

que me portara bien

que no quiere ver mis fotos

que soy una valiente

que me diera prisa en terminar

que descanse

que me desea mucha suerte

que haga lo que quiera

que soy muy afortunada

que estoy loca

que a ver si nos vemos

que tenemos que quedar

que que bien que haya vuelto

que gracias

que me echa de menos

que se me ha echado de menos

que me lo pase bien

que que tal en NYCity

que desde que he vuelto parezco más feliz

Ahora sí...

2008-08-04T04:15:00.000-07:00

Ahora sí que vuelta a la realidad...
Los recuerdos que me llevo son muchos, la mayoría preciosos. La experiencia ha valido la pena sin duda. He aprendido tanto, he compartido tanto y he sido tanto yo misma que todo lo demás no importa. La ciudad ha estado bien, destino recomendable donde los haya para aquellos que quieran sentir la libertad en multitud. Pero creo que lo especial del viaje no ha sido el destino, sino la experiencia vivida, la gente que me he cruzado en el camino, los momentos especiales que me han hecho sentir bien, un todo y un nada que ya me hacen echar de menos la ciudad, o lo que viví en ella. En cualquier caso quería dedicar unas palabras a mis últimos compañeros de viaje.

Blanca: Que bien conocerte, aunque haya sido tarde. Poder hablar contigo de música me ha encantado y compartir contigo tantos gustos me ha hecho sentir que a lo mejor (y repito, sólo a lo mejor) no soy tan rara. Tenemos un concierto pendiente, lo sabes. En Barcelona, en Málaga o donde tenga que ser será, pero que sea. Un beso muy fuerte.

Juan: Lo he pasado muy bien contigo. Lo del cerdito fue la bomba y las caritas que le pones a Blanca no tienen precio. A ver si hacemos realidad lo del concierto y os venis a Barcelona. Si al final me decido a aprender a tocar el bajo ya te pediré consejo. Un abracito.

Carlos: Aiiiiiiiiiiiixxx....qué decir de Carlos. Mente maravillosa que me ha fascinado. Que bien que tu sientas que has aprendido conmigo, porque yo he aprendido mucho contigo y que ese sentimiento sea recíproco es precioso. ¿Qué tal por la city?¿Te trata bien?. Ha sido un placer compartir contigo este viaje, del principio al fin. Nos hablamos, nos escribimos o algo ¿vale? Un besito fuerte fuerte.

Y en honor a la última noche pongo la canción de hoy. Creo que me será imposible no pensar en todo lo compartido cada vez que escuche esta canción.

Last days...

2008-08-04T04:04:00.000-07:00

Últimos días en la city. Conozco a Blanca y Juan, que "apañaos". Strawberry fields, perritos del Grace Papaya (mmmmmmm que ricos) y descubrimos una parte de Brooklyn que nos había permanecido oculta. Un concierto en el Lincoln Center y una máquina de discos hacen el resto. Los recuerdos serán para siempre. Me alegro de compartir estos últimos días también con Carlos, somos los únicos que quedamos del Spanish team...que rápido se ha pasado todo, ya estoy aquí, aunque hable en presente, todo eso forma ya parte del pasado. Esta canción en honor a los bailes de los últimos días.

Ya llegué...

2008-08-03T01:24:00.000-07:00

Nada, solo decir que he llegado, que el viaje muy bien, que me muero de sueño y que en cuanto tenga un minuto hago una buena entrada, con las últimas fotos y comentarios.

Ah! no me hará falta ningún vestido... Tú sí que me has enseñado.

Ahora sí...

2008-08-01T08:08:00.000-07:00

Ahora sí que sin tiempo, solo el justo para escribir este mensaje en el que os quiero decir que estoy tan liada que no puedo ni descargar las fotos.

Descubrir Broklyn los últimos días ha sido un pena, pero no por eso lo he aprovechado menos. Si no, decirme que hace sonando London Calling en un bar super yanki...(saps que ho vaig fer en el teu honor). También ha sido interesante conocer a gente nueva a la que me gustaria seguir conociendo...pero eso ya lo contare en otra entrada que hoy tengo 0 de tiempo. Me voy al puente de Broklyn para despedirme de la ciudad con una buena vista, como se merece.

Ya nos vemos en seguida, llego el domingo. Sin regalos para nadie, que desastre, no me lo tengais en cuenta.

Adewwwwwwwwwwww

The end...

2008-07-29T17:30:00.000-07:00

Quería dedicar este post a las personas con las que he compartido esta experiencia y se han marchado. Ha sido un placer conoceros y compartir con vosotros tanto en tan poco tiempo. Me llevo un grato recuerdo de los momentos vividos y muchos aprendizajes compartidos.

Ajin: It was really nice to meet you and you have a new spanish friend!! If you come to Barcelona please tell me something!!

Karima: Mi Lily Alen...Dejaste un gran hueco, siempre con una frase divertida preparada, con una observación pertinente, con una sonrisa para compartir. Me encantó conocerte.

Marta: Me gustó mucho hablar contigo, como si fueras una buena amiga, y compartir esas tardes de compras y confesiones ha sido precioso. Ya te echo de menos.

Juan Angel: La clase no es lo mismo sin tí. Jim y yo te echamos de menos a lot. También pienso mucho en tus grandes frases del viaje. Creo que esa parte merece un post entero que escribiré en breve. Me he reido mucho contigo y ha sido muy interesante conocerte.

Para los cuatro, que sepais que en Barcelona teneis vuestra casa. No es muy grande pero os la ofrezco, de corazón. Un beso muy fuerte y una gran sonrisa provocada por los recuerdos compartidos.

Y en honor del concierto de mañana, una canción, que os tengo abandonados de música.

Para todos...

2008-07-29T00:40:00.000-07:00

A todos los que me habéis ayudado cuando lo he necesitado.

A todos los que me habéis demostrado cariño cuando no lo merecía.

A todos los que me habéis abrazado cuando lo necesitaba.

A todos los que nunca habéis dejado de creer en mi.

A todos los que habéis compartido algo conmigo.

A todos los que habéis sido capaces de aguantar mis fotos.

A todos los que siempre he sabido que no les valia un no por respuesta.

A todos a los que mis inquietudes es ha supuesto una motivación.

A todos los que habéis depositado en mí confianza sin a penas conocerme.

A todos los que no habéis sucumbido a mis desaires.

A todos los que habeis podido discutir conmigo pese a mi tono condescendiente.

A todos los que me habéis ayudado a ver que con la felicidad el odio se disipa.

A todos los que me habéis enseñado mucho.

A todos los que me habéis enseñado poco.

A todos los que siempre estais ahí.

A todos los que habéis soportado mis niñerías.

A todos los que habéis aguantado mis ataques de madurez.

A todos los que se han sentado conmigo a hablar de nada.

A todos los que os preocupais por mi.

A todos los que nunca creerian algo malo de mi.

A todos los que me han enseñado a vivr disfrutando.

A todos los que serían capaces de decirme que me estoy equivocando.

A todos los que me creen merecedora de su cariño.

A todos los que saben guardarme un secreto.

A todos los que sabrían guiarme si me perdiera en el camino.

A todos los que han sido capaces de quererme sin sentido.

A todos los que han sido capaces de quererme con mucho sentido.

A todos los mios.

A todos

muchísimas gracias por ayudarme a ser la persona que soy.

Ups...

2008-07-27T23:14:00.000-07:00

Se me olvidó antes poner fotos. Unas fotos en Camaradas, en Columbia y algo más. Que buenos recuerdos...jajaj Que buen baile en camaradas...Mama, me acorde mucho de vosotros, hubierais sido los reyes de la pista!! Salsita, merengue, bachata... Un besito a todos, ya mismo estoy por ahí. Adeuuuuuu

New York is a ....

2008-07-27T18:51:00.000-07:00

Parece que en esta ciudad nadie está dispuesto a pagar un duro por nada. Cuando un Newyorker escucha la palabra GRATIS se situa en la primera fila que ve, por si acaso. Resulta que esta mañana, desafiando al ordenador que posee la verdad absoluta nos hemos dirigido hacia lo que supuestamente era una poolparty con 4 bandas en directo y un DJ. La cola parecía interminable cuando hemos llegado y eso que esto ha ocurrido dos horas antes de que abrieran puertas. Un sol de justícia durante el tiempo de espera y poder observar a la juventud neoyorkina ha sido de las mejores cosas del día. Gente diferente, todos a la moda, a su moda, tatuados, calcetines de colores hasta la rodilla, piercings, gafas en forma de corazón, alguien que mira desconfiado, alguien que mira demasiado confiado, y todo un desfile que me ha retratado moviendome a penas dos palmos en 2 horas, una parte importante de la juventud de esta ciudad. Finalmente se ha puesto a llover, bastante, y el hambre apretaba. Ante la posibilidad más que plausible de que todo acabara en cancelado hemos decidido salir corriendo y comer uno buenos espaguettis, cocinados con gracia teniendo en cuenta las posibilidades. Después una siesta (la primera desde que estoy aquí), que me ha sentado bien a la par que mal, porque ahora estoy como un zombie, y me voy a ver Batman, así que es probable que no me entere de mucho...intentaré concentrarme va, que llevo muchos días sin practicar inglés. Ya he cogido la chaqueta. ¿Alguien me puede explicar por qué hace tanto frío en todos los lugares cerrados de esta ciudad? New York is a....

Buaaaaaaaa, como pasa el tiempo...

2008-07-26T11:17:00.000-07:00

No tinc temps de res, ni d'escriure, ni de rentar-me la roba, ni d'endreçar l'habitació...i és avui, i tot just em queda una setmana i vull aprofitar el temps al màxim. Han passat moltes coses des de dimecres...però crec que el millor serà posar unes fotos per compartir-les. Per aquells que estigueu una mica preocupats no ho estigueu, estic bé, el temps em vola i la única raó per la que tornaria ara es per poder donar les abraçades que mereixeu i necessito.

Molts petons, ens veiem en breu.

Sin sentido...o si

2008-07-23T10:45:00.000-07:00

Yo vivo de la ilusión Y acompáñame a comprar una camisa nueva corazón. Que mañana salimos por la televisión Ay ay ay ay. Yo vivo de la ilusión Ilusionista, famoso prestidigitador. El del as en la manga que rompe la baraja. Atrévete a partirme en dos. No me llames iluso porque tenga una ilusión. Si la suerte es caprichosa El amor es ciego. Y con el tuyo me ha tocao el cupón. Yo vivo de la ilusión De hacer camino al andar Por campos minados. De mirar por debajo de la falda De las hadas del dulce sabor. De tu parte del pastel. Castigado, sin postre por malo. La ilusión del placer de tu cuerpo de Sábado. Tus besos hechos canción. No me llames iluso porque tenga una ilusión. Quererte como tú Quisieras que te quiera. Sin cambiar de natural, De forma o de color. No me llames iluso porque tenga una ilusión. De que por el bien De los niños del mundo. Seamos más listos que el hambre. Y me quiten la razón. Si me sonríes Todo me cuadra, todo es redondo. Y un premio gordo. Como la panza de Buda, ay. No me sorprende la mañana. Con la carita como un Picasso. Me voy a la camita tempranito. Hazme soñar, hazme vivir soñando. Porque tenga una ilusión. Si la suerte es caprichosa El amor es ciego. Y con el tuyo me ha tocao el cupón. No me llames iluso porque tenga una ilusión. Querete como tú Quisieras que te quiera. Sin cambiar el verbo De mi corazón. Túmbelo Finela, túmbelo No me llames iluso porque tenga una ilusión. De que por el bien De los niños del mundo. Seamos más listos que el hambre. Y me quiten la razón. No me llames iluso porque tenga la ilusión. Si la suerte es caprichosa El amor es ciego. Y con el tuyo me ha tocao el cupón. Yo vivo de la ilusión. Ay, de vivir de la ilusión. De vivir de la ilusión. De vivir de la ilusión. No me llames iluso porque tenga una ilusión. Hazme soñar, hazme vivir soñando. Que tengo la carita como un Picasso. No me llames iluso porque tenga una ilusión. Todo me cuadra, todo es redondo. Y un premio gordo. Como la panza de Buda

Marta's birthday...

2008-07-22T07:29:00.000-07:00

Ayer fue el cumpleaños de Marta y lo celebramos con una buena cena. Me da igual si reultó cara o no porque la disfruté mucho y creo que ella también. Parece increíble que la conozca de hace solo un par de semanas...aquí las emociones se tornan intensas de manera muy rápida. Quería poner unas fotos, a ver que os parecen, y mandaros un beso a todos y todas. Deciros que aunque me encuentre lejos os quiero igual de mucho. Hasta pronto.
Un beso

Tu a Boston y yo a...

2008-07-21T08:25:00.001-07:00

Y no pienso decir a donde porque todos lo sabeis. Un viaje a Boston un tanto ajetreado con el coche de alquiler, por cierto que fácil es conducir sin marchas.... Resulta que la estampa que nos han vendido a todos de que aquí en USA te puedes para en cualquier motel y conseguir habitación es una leyenda urbana. Dormir en la playa de Cape Cod ha sido toda una experiencia que recordaré, por lo menos, todo el tiempo que tarde en quitarme de encima la arena que me acompaña. Las vistas, eso sí, preciosas, y el despertar impagable. Algo peor la sensación de ser un zombie visitando Harvard...y también algo extraña la sensación de dormirme en el césped de MIT como si fuera mi universidad. Un chaparrón increíble con rayos y truenos me descolocó totalmente y me confirmó que debía comprarme un ordenador de pantalla táctil porque poseen la verdad absoluta. Luego ya más recuperados nos encaminamos al centro de la ciudad. Me encanta Boston. Las casas estilo inglés crean una atmosfera acogedora, como de cuento y contrasta un poco con el ajetreo diario de Manhattan. Llegamos a casa sobre las 12.30 y me he levantado ahora. El viaje ha valido la pena, aunque la próxima vez que tu te vayas a Boston , posiblemente, yo me iré a ...

boomp3.com

Spanish party...

2008-07-18T16:26:00.000-07:00

No tengo mucho tiempo y estoy algo cansada, así que os pongo unas fotos de la noche paellera y la de los zapatos, para que veais que las compras que estoy haciendo aquí estan a la altura de Sex and the City...jejeje y porque no podeis ver el vestido....Bueno, mañana probablemente me marcho a Boston, así que no creo que me pueda conectar ni actualizar el blog, pero no me hace falta, os llevo en mi corazón...jajaja que peliculera. Ah! por cierto, que fuerte me parece, hoy hemos ido a una tienda donde todos los dependientes eran modelos!!! que mal repartido está el mundo aunque, la verdad, con las compras cool que estoy haciendo no tengo nada que envidiarles...

Besitos y Remuás

Be careful...

2008-07-17T16:58:00.000-07:00

Only one thing:
Be careful NYCity, Amanda se ha subido a unos super taconazos de color rojo pasión.
jajajajaj
mañana os pongo unas fotos.
besos